Overblog Suivre ce blog
Editer l'article Administration Créer mon blog
21 novembre 2013 4 21 /11 /novembre /2013 08:34

Tapati 24 no Novema 2013

Taiòraa : Ruta  : 23 : 35 - 43

Ìrava  tumu : 42 e te 43 : «E te Fatu, e haamanaò mai òe ia ù ia tae òe i to òe ra pätireia. »

« Ei parataito ia òe e o vau atoà i teie nei ä mahana, oia mau ta ù e parau atu ia òe na », te reo o Ietu i nià i teie taata.

    To  te  päroita  nei, noa  atu  e  mahana  haamanaòraa  noa  teie  no  te  poheraa  o  Ietu, te  Tamaiti  a  te  Atua, e  mahana  rahi  mäuiui  atoà   i  te  mea, e  mahana  teie  e  haamanaò  mai  ra  ia  tätou  i  te  ôpuaraa  faaora  a  te  Atua   roto  i  ta  na  Tamaiti. No  te  mea   e  ôpuaraa  faaora, aita  ia  e  taata  i  faataahia  no  te  pohe, te  täatoà  o  te  taata  e  ta  na  atoà  iho  Tamaiti, ua  faanahohia  ia  i  roto  i  terä  ôpuaraa  faaora  a  te  Atua. Te  uiraa  e tano  ia  tätou  ia  ui : « No  te  aha  ia  te  Tamaiti  i  pohe  ai  mai  te  peu  aita  e   taata  i  faataahia  no  te  pohe. Na  te  ìrava  34  e  pähono  poto  noa  mai ia  tätou  i mua  i  teie  uiraa, terä  ia  reo  i  to  te  Fatu  e, «E  taù  Metua, e  faaòre  mai  òe  i  ta  rätou  hara, aore  hoì  rätou  i  ìte  i  ta  rätou  e  rave  nei.»  

Mea  püai  te  manaò  itoito  o  Ietu  ia  faaorahia  ihoä  te  taata, noa  atu  ia  te  òhipa  ta  te  taata  e  rave  nei  i  nià  ia  na  i  teie  taime, te  vai  päutuutu  noa  ra  i  roto  ia  na,  te  manaò  no  te  òhipa  ta  to na  Metua  i  tono  mai   e  ia  faatupu  o  na  i  nià  i  te  fenua  nei, te  parau  ia  no  te  ora. Te ora  o  to  te  ao  atoà  nei.    

I  mua  i  te  mata  taata, e  au  ihoä  aita  e  òhipa  ta  te  Fatu  i  rave. Ia   roto   tätou  i  te  mata  värua  i  te  hiò, i  reira  tätou  e  ìte  ai   i  te  òhipa  rahi  ta  te   Fatu  i  faatupu  no  tätou  e  te  taata  nei  i  mua  i  to  na  Metua.

E  te  reira  òhipa , teie  ia  ta  Ietu  e  faaìte  roa  nei  i  mua  i  te  mata  taata  i  teie  mahana . To  na  pohe  tätauro.    

To  te  päroita  nei, eiaha  e  manaò  i  tono  mai  ihoä  te  Atua  i  ta  na  Tamaiti  ia  pohe  ihoä, ia  rave rä  i  te  mea  ta  na  i  tono  mai  e  rave. Aita  te  Atua  i  tono  mai  i  ta  na  Tamaiti  no  te  haapohe, “haamanaò  na  tätou  i  terä   parapore, terä  parau  faaau  i  ta  te  Fatu  no  te  fatu  ô  vine  tei  faanaho  i  te  mau  mea  atoà, te  nahonahoraa, püpü  atu  ra  i  roto  i  te  rima  o  te  tahi  feiä, tiaì  atu  ra  i  te  tau  mau  ra  e  tïtau  mai  ra  i  ta  na. Ua  tonohia  te  mau  tävini, pauroa  i  te  taparahihia. E  i  te  pae  hopeà  tono  atu  ra  i  ta  na  Tamaiti  ma  te  manaò  e, o  te  faaturatura  mai  taua  feiä  ra  i  ta  na  Tamaiti . Ravehia e  taua  feiä  ra, taparahi  pohe-roa-atoà-hia  te  Tamaiti. Ua  tono  o  ia  i  ta  na  Tamaiti  no  te  faaìte  i  taua  feiä  ra  i  to  na  hinaaro, eere   no  te  haapohe  atoà  i  ta  na  Tamaiti”.    

Te  òhipa  i  ìtehia, aita  rätou  i  märamarama  mai  i  te  hinaaro  o  te  Metua, ua  taparahi  mai   rätou  i  taua  Tamaiti  ra. Teie  ia  e  tupu  nei  i  roto  i  to  tätou  parau  i  teie  mahana. 

Eere  te  Atua  mea  tono  mai  ia  pohe  ta  na  Tamaiti, mea  tono  mai   o  ia  e  faaara, faaìte  i  te  taata  i  to na  hinaaro.    

O vai  hoê  metua  i  roto  ia  tätou  e  tono  i  ta  na  tamarii  ei  veà, e  no  te  haapohe  atoà  i  ta  na  tamarii. Ua  pohe  terä  e  tono  faahou  ä  ia. Te  mea  päpü  e  tono  noa  tätou  i  ta  tätou  tamarii  ei  veà, ia  hoì  faahou  mai   mai  terä  i  ta  na  i  haere  atu  ra.

Hoê  ä  ia  e  te  Atua, mea  tono  mai  o  ia  i  ta  na  Tamaiti  no  te  faaìte  ia  tätou  i  to  na  hinaaro. E  to  na  hinaaro, ia  haamanaò  rii   ia  tätou  i  te  tahi  oho  na  na, no  te  mau  maitaì  ta  tätou  e  fänaò  nei   roto  i  te  mau  mea  atoà  ta  na  i  püpü  mai  i  roto  i  to  tätou  rima. Te  mea  i  ìtehia, te  haereraa  mai  te  Tamaiti, ua  hiò  tätou  ia  na  mai  te  tahi  taata  ìmi  peàpeà  ra  te  huru, mai  te  tahi  taata  ôrure  hau  ra, e  no  to  tätou  ìnoìno  i  ta  na  parau  mau, mau   ra  ia  tätou  i  te  pätiti  i  nià  i  te  tätauro. O  vai  ia  Metua  eita  e  mäuiui  ia  haapohehia  ta  na  tamarii.

Te  vähi  nehenehe  roa  i  roto  i  to  tätou  ìrava , teie  ia  vähi  e   ô  ra  e, (42) « E te Fatu, e haamanaò mai òe ia ù ia tae òe i to òe ra pätireia. »

(43) Ua parau mai ra Ietu ia na, « Ei parataito ia òe e o vau atoà i teie nei ä mahana, oia mau ta ù e parau atu ia òe nei. »

Te  auraa, te  ùputa, te  taata  te  tumu  i  piri  ai  i  te  ômuaraa  ra, e  ta  te  Atua  i  hinaaro   te  taata  atoà  e  tatara  i  taua  ôpani  ra, ua  matara  ia   roto  ia  Ietu  Metia. Ua  matara  taua  ôpani  ra  no  te  mau  nünaa  atoà  o  te  ao  nei. Eere   mea   roto  i  te  pohe  i  matara  ai  taua  ôpani  ra, mea   roto  i  te  aroha  e  te  here  o  te  Atua  i  ta  na  Tamaiti, tei  ani  atu  ia  na  e « e  faaòre  ia  ta  rätou  hara , aita  hoì  rätou  i  ìte  i  te  òhipa  ta  rätou  e rave  ra. »    

Te  pohe  o  Ietu , te  faaìte  noa  mai  ra  ia  i  te  ètaèta  o  te  âau  taata  i  te  raveraa  i  te  hape.    

Ìno  roa  atu  ai  e  pohe  hämani-ìno-hia.

Noa  atu   te  reira huru  ìno  i  to  te  taata , ua  noaa  roa  i  te  Atua  i  te  ùùmi  i  to  na  mäuiui , e  i  te  ìriti  i  te  ùputa  o  te  ora  i  te  taata  nei.    

(42) « E te Fatu, e haamanaò mai òe ia ù ia tae òe i to òe ra pätireia. »

(43) Ua parau mai ra Ietu ia na, « Ei parataito ia òe e o vau atoà i teie nei ä mahana, oia mau ta ù e parau atu ia òe nei. »    

Tamu :

Ua tae mai te ora i teie mahana i roto i teie fare. e Atua no teie taime. Ietu e Atua no teie mahana.

Ua haere mai e ìmi i terä i moè. Hoê te riro, hoê te ère.

Te ö-noa-raa i roto i terä manaò. Terä fäìraa hara. I roto i terä manaònaòraa e òaòa to te raì i te taata hoê ia tatarahapa.

Ua fäì teie taata tana hara, e te tumu Ietu i haere mai ai. Te taata aore ra te pupu taata i manaòhia na rätou terä òhipa, aita e maraa ra ta rätou tuhaa. I roto i teie taata rave hara, haamanaò mai òe, te ö noa raa atu i roto i to òe manaò.    

Na te taata rave hara, e haapii atu i te taata rave hara òre. Eita e tano terä huru.    

Tamu :

Pätireia : teie ä mahana, teie ao. Haamanaò te taata i teie mahana, tei ao i tuuhia mai o ia, teie fenua tei horoàhia ia na. Ia roaa i te taata ia faatere i teie fenua. Ua färii anaè i ta te Atua faatereraa, e roaa i te taata ia faatupu i te hau, te òaòa, te here.

Färii paì, färii anaè i terä faatereraa i ta te Atua i horoà mai, e faatupu iho.    

Taata rave hara na na, ia ìmi o ia ia tatara ia na. Hinaaro ra òe, tiàturi rii atoà ia òe. A tià i nià, e ora òe i te parau a Ietu, e ora atoà rä òe i ta òe tuhaa.

E tuhaa ta te Atua. E tuhaa atoà rä ta te taata iho.

 

Partager cet article

Repost 0
Published by Mapuanga terai - dans Aòraa
commenter cet article

commentaires

Présentation

  • : Le blog de Mapuanga terai
  • Le blog de Mapuanga terai
  • : E parau no te faaìte i te mau tïtauraa e hinaarohia ra i te taata ia noaa i te tiàturiraa i te Atua te Vai Nei Au O vau e Vai nei. Te mau manaò i päpaìhia no te turaì ia i te mau feruri ia tià i te taatoàraa i horoà i te faufaa e vai i roto i te reira e te reira, no te mea te vai nei te turämaraa no te tautururaa i te mau faanahoraa e au no te faaaàno te parau.
  • Contact

Recherche

Liens