Ev.Ruta 3, 1-6

Tapati 8 no Titema 2012 Tiaìraa 2

Taiòraa . Ruta Ev.3.1-6.

ltaia 60. 1 -3

 Ìrava . Ruta Ev. 3.6 " la ìte te taata atoà i te ora a te Atua "

E hoa here ma,

 Ia ora na tätou e hope roa aè i te aroha no o mai i te Atua farereiraa na roto i teie oroà pureraa no te piti o te tiaìraa. Teie tätou i mua i teie parau no te òhipa ta teie aito tuiroo o Ioane Papetito i haere mai e rave no te faaineineraa i te haereà mai o te Fatu i roto i teie nei ao.

Teie parau ta tätou e hiò nei i teie mahana ua türamahia ia e te mau parau no tahito mai ia au mai te reo e haamanaò ra i roto i ta tätou taiòraa o te èvaneria e tei faahiti i te parau no roto mai i te perofeta ra o ltaia. Na te reira e faaìte mai ia tätou i te faufaa rahi no te òhipa ta te Atua e rave ra na roto i to na tavini o Ioane Papetito. E ère i te tahi parau na Ioane noa, e parau ra tei haamatahia i te faaara e te mau perofeta i tahito ra. E ia hiò atoà tätou i te parau no te piti o ta tätou taiòraa i roto i te puta Ìtaia, e maramarama òiòi noa tatou i te auraa o teie parau.

la hiò tätou i te fä o te òhipa rahi tei faauehia ia Ioane Papetito e rave, e ìte òiòi noa tätou e, e ère i te mea òhie. " Te poro haereà i te papetito tatarahapa ia faaòrehia te hara "(ir.3). " E haamaitaì i te èà o te Fatu, e faatitiàifaro i to na haereà "(ir.4). E te fä no taua òhipa ra oia hoì " la ìte te taata atoà i te ora a te Atua "(ir 6) o ta tätou ia ìrava no teie mahana.

No te nunaa Iteraèra i te tau o te àfaì titiraahia rätou i Papuronia e parau òaòa rahi tei faaroohia e rätou na roto atu i te vaha o te mau perofeta o tei poro i te parau no to rätou faatiàmaraahia no te faahoì mai ia rätou i te fenua Iteraera. E eita e òre e no te nunaa Ati Iuta i te tau o Ioane Papetito, e parau òaòa atoà teie ta rätou e faaroo ra o te faatià faahou i to rätou hiroà nunaa tei parahi i roto i te haaviraa a te Emepera no Roma. E ère noa i te haaviraa na roto i te puai nuu faèhau, i te pae atoà ra o to rätou tiàturiraa i te Atua hoê. Te faahuruêhia ra ta rätou mau peu no te haamoriraa i te Atua e tae noa atu i te tahi mau peu matarohia e rätou i roto i to rätou oraraa faaroo.

No reira no rätou atoà, e parau âpï òaòa teie ta rätou e faaroo nei. Teie te Arii, te Metia e fatata mai nei i pihaiiho ia rätou. Te tapaò no te reira o teie ia reo no Ioane o te pii nei i te taatoàraa ia färii i te papetito tatarahapa o te täma i te hara. 0 vai ia taata e òre e òaòa i te faarooraa i teie parau e te horo òiòiraa e farerei ia Ioane Papetito.

Teie ra e ère i te mea òhie inaha hoì te vai nei te òhipa eita e nehenehe e àpe na mua roa. Oia hoì te färiiraa i teie papetito e ère noa ia i te tahi tapaò no te vai tei maniihia i nia ia òe, o te faao – atoà - raa ra i roto i te faaâpïraa ta te Atua e titau nei i to na mau taata. la päpetitohia e ère noa ia i te tahi tapaò ìte – a - hia e te mata taata, e tapaò ra o te faaìte i te tahi parau e te tahi òhipa faufaa roa atu o tei faataui i to òe oraraa taatoà.

O te auraa ia o te reo o te perofeta ltaia ia faahiti oia e, " Inaha, e  àti hoì te fenua i te pouri taòtaò ; e hiti mai ra Iehova i nià ia òe e ìte – a - noa mai hoì to na hanahana i nià ia òe ra " (ltaia 60.2).

Te papetito tatarahapa ta te aito ra o Ioane e rave nei, e ère ia i te tahi noa tapaò i mua i te aro o te taata, e tapaò atoà ra no te here o te Atua tei maìti i te mau taata atoà ei veà faaìte parau âpï i to te ao nei. Te tïtauraa ia e vai ra i roto i te piiraa a Ìtaia perofeta i tahito ra e tei haapäpuhia e Ioane Papetito. Te faaineineraa i te haereà mai o te Fatu e ère ia e na nià noa i te èà tià i te haere, e na roto ra i te àau taata ta taìtahi ma te faaâpï e ma te titau e ia färii ia na ei Fatu hoê roa.

Te haamaitaìraa i te èà o te Fatu, o te faaineineraa ia, ia tätou ta taìtahi i te färii ia Na mai te mau tamarii rii ma te òre e uiui i te huru no te tupuraa o teie haereà mai o te Fatu.

Te faatitiàifaroraa i te haereà o te Fatu, o to tatou ia faaòreraa i te mau mea atoà o te ao nei o tei haaäpiäpi i to tätou tiàturiraa i te Atua hoê roa. o te haapäpuraa i ta tätou haamoriraa i te Atua. O te parauraa ia e eita tätou e haamori faahou i te mau itoro o teie tau. Te faaìraa i te mau peho, ia au mai ta te ìrava parau e faahiti ra, o te ìmiraa ia i te mau raveà atoà ia òre to tätou mau paruparu taata, e ia àhu tätou i te itoito no te èvaneria no te àroraa i te parau tià òre i roto i to tatou oraraa i te mau mahana atoà. Eiaha ra e vaiiho e na te tahi ê e àro e ta tätou ra o te mataìtaì noa ia, na te atea.

Te haapapuraa i te mau mouà e te mau àivi, te faatitiàifaroraa i te èà piò e te haamäninaraa i te èà puupuu, e ère ia i te raveraa i te tahi mau matini rarahi no te turaì haereraa i te mau mouà e te tapuraa i te tahi mau hiti mato. Te nane ra ia tätou i te natura ta te Atua i rahu e aita teie manaò e tiàturi ra e o te reira ta te Atua i titau mai ia tätou ia rave. Te òhipa ra e anihia mai ra ia tätou o te hiòpoàraa ia i te mau mea atoà i roto i to tätou oraraa o te òre e tuàti faahou ra i nià i te haapiiraa a te Èvaneria. O te hutihutiraa ia i te mau àihere atoà e vai ra i roto i to tätou mau feruriraa e to tätou mau rotoraa e o tei haapouri i to tätou i te maramaramaraa i te hinaaro o te Atua no tätou i teie tau.

To te Atua horoàraa i ta Na Tamaiti fanau tahi, e ère ia i te tahi tapaò noa, e horoà papu ra tei titöhia i roto i te auri no te here e te aroha Metua. Ta tätou e haapäpu, oia hoì ua ineine nei tatou i te " Tià i nià, ia maramarama " tatou ia au ta te puta Ìtaia e faaue ra ia tätou.

I teie tau no te Tiaìraa, e tama tätou ia tätou i te mea o tei haapiò ia tätou mau feruriraa e te faatea ia tätou i te hinaaro o te Atua ‘’Ia ìte te taatoà i te ora a te Atua ‘’

 No reira te parau no te Tiaìraa i te haereà mai o te Fatu, e ère ia i te tahi noa parau tirara atu ai. E òhipa atoà ra tei titauhia ia tätou ia haapaò ia maitaì ta tätou färiiraa i te fatu eiaha ia hahi. A manaò atu ai tätou e, e färii tätou i te Fatu mai ta tätou e färii noa nei i te mau oroà hopeà matahiti e te mau faaùnaùna atoà tei purapura i nià i to tätou mau mata e tei faaäpiäpi i to tätou ìte maramaramaraa i te ora ta te Atua i faataa no tatou.

Ia maitaì ra tätou e ia itoito a i roto i te ìmiraa i te Faaora mau o teie ao i roto i te àiu no Noera..

Irava òpani Efetia 2. 8, " I ora hoì òutou i te aroha mau i te faaroo  e  ère hoì ia i to òutou iho . e mea horoàhia mai ia e te Atua.

Ia o ra na i te Fatu.