Overblog Suivre ce blog
Editer l'article Administration Créer mon blog
21 novembre 2013 4 21 /11 /novembre /2013 09:26

Mahana piti 24 nà Titema 2013

Taiòraa : Mätaio 2/1 - 12

            Ìrava  tumu : 2  “Tei hea te Arii fänau âpï o te Ati Iuta.

I  te  25  ra  no  Titema  i  te  matahiti  i  topa  aè  nei, ua  färii  mai  na  tätou  i  te  parau  no  te  fänauraa  o  te tamaiti  a  te  Atua. Hoê huru e,  aita i navaì i te parauraahia. No terä mea ua horoàhia te parau i te hopeà no te matahiti. E tuu faahou terä parau i teie matahiti âpï. E ìriti faahou mai terä parau i teie òmuaraa no teie matahiti âpï. Mea maitaì te vaivai rii ra maa parapara manaò  i roto i te taata.

Ia haamaitaìhia te Atua no ta na parau : i pehepehe ai te Taramo 119/105 : "E ramepa hoì ta òe parau i to ù nei âvae, e tiàrama no to ù ra mau haereà."

E  tamaiti  na  te  Atua  tei  haere  mai  e  faaìte  i  te  taata  i  te  èà  e   tae  ai  i  roto  i  te  ora. Ua  fänauhia  mai  ia  i  roto  i  te  ôpuaraa  faaora  a  te  Atua  no  te  taata. Na  te  rahu a te Atua i färii teie tamaiti, mai te mau  ânimara, haere  mai  te  mau  tiaì  mämoe  nä  reira  atoà  te  mau  mätoi. Ua  haere  mai  rätou  no  te  püpü i  ta  rätou  mau  ö  e  no  te  tuu i  to  rätou  turi  i  raro  i mua  i  te Tamaiti  a  te  Atua. O  te  reira  te  mea  faufaa ta  te  mau mätoi  e  haapii  mai  ra  ia  tätou. Te na ô ra te tahi parau (10) : “Rahi  roa  atu  ra  to  rätou  òaòa  i  te  ìte-faahou-raa  rätou  i  taua  fetià  ra”.

Tämata  na  tätou  i  te  hiò  rii  mai  i  te  parau  no  teie  feiä e parauhia nei “te  mau  mätoi”. I  roto  i  to  tätou  taiòraa, te  parauhia  ra  e, e  feiä  paari  teie. Ua  tano  mau : Te  mau  mätoi, e  mau  tahuà  teie, e  feiä  paari . Ua  tae  i  te  tahi  taime, ua  tïtau  atoà  rätou  i  terä  tiàraa  arii : no  reira  i  te  parauhia  i  roto  i  te  tahi  mau  faahitiraa, e  mau  arii  atoà  teie. Ta  rätou  tiàturiraa, e  haamori  ia  rätou  i  te  reva, te  fenua, te  pape  e  te  auahi. Ua  hämani  atoà  te  mau  mätoi  i  te tahi  patu  no  ta  rätou  haamoriraa, e  ua  maìri  rätou  i  te  iòa  no  taua patu  ra, te  patu  no  te  mämüraa. E  tüàtiraa  to  teie  taò  i  nià  i  te   òhipa  ta  rätou  i  faariro  e,  mea  maitaì  aè  no  ta  rätou  haamoriraa.

Te  vai  ra  ihoä  te  taime  e  faaroohia  to  rätou  reo,  ia  haere  rä  rätou  i  nià  i  teie  patu, no  te  haere  ia  e  faaroo  i  te  reo  o  to  rätou  mau  atua, faahohoàhia  nä  roto  i  te  parau  no  te  reva, te  fenua, te  pape, e  te  auahi. Terä te huru o  teie mau  taata. E  tano  atoà  ia  parau  e,  o  teie  te  nünaa  matamua  roa  i  paretetina  mä  i  ìte  e  tei  färii  i  te  parau  no  Ietu  hou  i  te  tahi  pae  iti  no  te  nünaa  Ati-Iuta. Teie  te  nünaa  ètene  i  haere  mai, nä  roto  i  to  rätou  tiàturi  i  te  parau  no  te  mau  mea  ta  rätou  e  haamori  ra. No  reira, terä  huru  maìriraa  iòa  i  nià  ia  rätou e,  feiä  paari.

Te  taata  paari : eere  noa  te  tahi  taata  tei  tae  i  te  ruhiruhiaraa, oia  hoì  e  taata  tei  rahi  te  matahiti. E   taata  atoà  rä  terä  tei  noaa  te  ìte  no  te  faanahoraa  i  ta  na  òhipa  ia  tae  i  nià  i  te  ôtià  ta  na  i  hinaaro  e  tei  faatupu  i  to  na  mauruuru. Noa  atu  ia  eere  i  te  taata  tei  rahi  to  na  matahiti, no  te mea  rä  ua  noaa  ia  na  te  ìte  no  te  faanahoraa  i  ta  na  òhipa  ia  tupu  to  na  mauruuru, e  räveà  ta  na  i  te  vähi  aita  ta  te  tahi  pae  e  räveà.

Oia  mau : aita  hoê  noa  aè  taime  e  faahitihia  ra, ua  haere  atu  ra  te  Atua  ia  rätou ra,  faaara  atu  e  fänauhia  ta  na  Tamaiti  i  Peterehema. No  te  mau  tiaì  mämoe,  mea  päpü  te  reira,  nä  te  mau  mërahi  ia  rätou  i  faaìte  mai  te  fänauraa  no  te  Tamaiti  a  te  Atua.  No  te mau  mätoi  rä ; na  te  mau  mea  ia  ta  te  Atua  i  rahu  e  ta  rätou  i  tiàturi,  i  faaìte  ia  rätou  i  te  hinaaro  o  te  Atua.

Ta  tätou ia,  te  Mäòhi,  e  parau  ra  i  taua  mea  ra, te  hiroà  tumu. E  paraparau  rä  tätou  i  to  te  mau  mätoi  nä  mua. Rätou, nä   roto  i  to  rätou  tüàti  i  te  rahu  a  te  Atua, i  noaa  ai  ia  rätou  te  ìte  i  te  faaroo  i  te  hinaaro  o te  Atua  e  i  te  färii  i  ta  na  i  parau  mai  ia  rätou. To na hinaaro,  te  àifäitoraa  ia. No  reira  tätou  i   uiui  ai  e,  aita  änei  hoì  tätou  i  ùme  aore  ia  i  faariro  ia  Noera  i  topa  aè  nei,  ei  Noera  na  tätou, eere  faahou  rä  ei  Noera  na  te  Atua,  oia  hoì,  e  taime  terä  te  Atua  i  haere  mai  ai  i  roto  i  te  taata  ia  tupu  te  àifäitoraa. No  reira  atoà  terä  manaò  i  to  tätou  e,  no  te  aha  o  Noera  e  fänaòraa  na  te  tahi  pae,  e  èreraa  hoì na  te  tahi  pae ; ei puai  rahi  no  te  tahi  pae  e  ei  paruparu  hoì  no  te  tahi  pae  aore  ia  ei  òaòaraa  no  te  tahi  pae  e  ei  òtoraa  hoì  no  te  tahi  pae.

Areà  teie  ta  te  mau  mätoi  te  haapii  mai  ra  ia  tätou  nä  roto  i  to  tätou  parau,  e  òaòaraa  no  rätou  i  te  pou  roa  i  raro  i  te  fäito  o  terä  Tamaiti. E  fifi  roa  rätou  ia  moè  terä  fetià  ta  rätou  i  ìte  io  rätou  i  te  hitià  o  te  rä,  no  te  mea  e  moè  atoà  te  ora.  E  ia  rätou  i  ìte  faahou  i  taua  fëtià  ra,  rahi  roa  atu  ra  to  rätou  òaòa, e  raè  te  arii, te  faaora  o  te  ao  nei.  No  reira  terä  maìriraa  iòa  i  nià  ia  rätou, e  feiä  paari. Parau  mau,  eere  rätou  anaè  tei  parauhia  i  te  taata  paari. Ua  tano  mau  rä  terä  iòa  i  nià  ia  rätou  i  te  mea, te  faaìte  noa  mai  ra  te  taò  i  to  na  auraa  nä  roto  i  te  òhipa  e  te  huru  o  te  mau  mätoi. Aita  rätou  i  fifi  i  te  faaàifäito  ia  rätou  e  teie  àiü.  No  reira  atoà  paha  terä  manaò  i  to  te  Fatu  e,  aita  te  tävini  i  hau  atu  i  te  Fatu,  aore  ia,  aita  e  taata  tiàraa  teitei,  aita  hoì  e  taata  tiàraa  haìhaì,  hoê  ä  rä  te  taatoà  i  roto  i  te  hau  o  te  Atua.

Ua  noaa  ia  rätou  te  ìte  e  te  paari  i  ô  mai  i  te  ìte e  te  paari. Terä  ia i  faahiti  atu  na e, e  parau  te  Mäòhi  i  te  reira  mea, te  hiroà  tumu. Te  hiroà  tumu : Faaroo  noa  nei  tätou  ia  parauhia  e, te  hiroà tumu, te ôteàraa, te  himeneraa  e  te  vai  atu  ra. Te  hiroà  tumu  terä  o  te  mäòhi. Eere  te  hiroà  tumu  o  te  mäòhi  terä  e  ravehia  ra  no  te  faaànaànataeraa  i  te  haùmani  o  te  papaâ, e  ia  hoì  atu  rätou, ua  oti  ia  te  parau  no  te  hiroà  tumu,  faaea  mai  ia  tätou  e  to  tätou  haùmani,  nä  vai  ia  e  faaànaànatae  i  to  tätou  haùmani,  e  tii  ia  i  te  hiroà   tumu  o  te  papaâ.

Eere te reira te  hiroà  tumu. Te  hiroà  tumu  o  te  Mäòhi, o te  paari  ia  e  te  ìte  i  ô  mai  i  te  paari  e  te  ìte  i  noaa  ia  rätou. Ua  noaa  ia  rätou  taua  paari  ra  e  te  ìte   nä  roto   i  to  rätou  faatura  i  te  rahu  a  te  Atua.  Ua  topa  e  ua  mau  te  ua  nä  roto  i  taua  paari  ra. Ua  marü  te  fëtoìtoì  o  te àre   e  te  püai  o  te  mataì  nä  roto  i  to  rätou  ìte  i  te  hinaaro  o  te  Atua  ia  rätou.

No tätou i teie mahana: te haapii atoà mai ra to tätou parau e, e  haamätau-faahou  ia  tätou  i  te  mämü  no  te  faarooraa  i  te  hinaaro  o  te  Atua  e  no  te  haamaitaìraa  ia  na. Te  mau aru, mai  terä  ia  mau  ânimara  e  te  àihere  i  färii  i  te  Tamaiti  a  te  Atua,  te  haamaitaì  ra  rätou  i  te  Atua, terä  ia  ta  te  mau  päpaì  Taramo  e  faahiti  ra, aita  e  reo, ua  tae  roa  rä  te  haruru  i  te  hopeà  o  teie  nei  ao, ua  tae  roa  te  haruru  i  te  Atua ra.

Haapiiraa  rahi  ta  te  feiä  paari  ia  tätou  i  teie mahana : Haamätau  faahou  ia  tätou  i  te  mämü  no  te  faaroo  faahou  i  te  hinaaro  o  te  Atua  nä  roto  i  ta  na  ôpuaraa  faaora.

Eita e òre, i te mahana matamua no teie Matahiti âpï, ua maìrihia tätou i te mau tamarii no te märamarama, e teie nei mahana te tïtauhia ra ia tätou ia mämü, ia faaroo hoì tätou i te reo o te Atua ia faaue mai tätou, ia tävini i to na nünaa e tiaì mai ra ia tätou. Oia hoì, a faatupu anaè i te hinaaro o te Atua.

Partager cet article

Repost 0
Published by Mapuanga terai - dans Aòraa
commenter cet article

commentaires

Présentation

  • : Le blog de Mapuanga terai
  • Le blog de Mapuanga terai
  • : E parau no te faaìte i te mau tïtauraa e hinaarohia ra i te taata ia noaa i te tiàturiraa i te Atua te Vai Nei Au O vau e Vai nei. Te mau manaò i päpaìhia no te turaì ia i te mau feruri ia tià i te taatoàraa i horoà i te faufaa e vai i roto i te reira e te reira, no te mea te vai nei te turämaraa no te tautururaa i te mau faanahoraa e au no te faaaàno te parau.
  • Contact

Recherche

Liens