Overblog Suivre ce blog
Editer l'article Administration Créer mon blog
21 novembre 2013 4 21 /11 /novembre /2013 12:52

TE PAPA HAAMORI

Aroharaa

R : Ei ia òutou te aroha mau e te hau no ô mai i te Atua to tätou Metua e no ô mai ia Ietu Metia to tätou Fatu.

Pure

R : E hoa here mä, e tià tätou i nià, e âmui tätou i roto i te pure no te aroha o Ietu Metia to tätou Fatu, te here o te Atua to tätou Metua e te âmuitahiraa o te Värua moà.

R : Te Atua no te here, ua tïtau òe ia mätou mai roto mai i to mätou mau ùtuafare, ta mätou vähi òhiparaa, ta mätou vähi faaàpuraa, ta mätou vähi tautairaa, ta mätou fare haapiiraa, ta mätou fare utuuturaa maì e ta mätou fare täpeàraa no te âmui i roto i te autaeaèraa e to Tamaiti Ietu Metia.

A : Ia riro mätou ei Hoê i roto i te Metia, Amene.

Himene

(Pärahi i raro)

R : No te Hitià-o-te-rä mai, te Hau, te Märamarama, te Mähanahana, e te täpaò no te tau àuhune.

A : Te haamaitaì nei mätou ia òe e te Fatu no teie mau horoà.

R : No Apatoà mai, te Haumärü, te Toètoè tei horoà ia mätou i te püai e te faaòromaì.

A : Te haamaitaì nei mätou ia òe e te Fatu no teie mau horoà.

R : No te Tooà-o-te-rä mai, te täpaò no te hoperaa o te tau àuhune, te haamataraa e te hopeàraa o te oraraa.

A : Te haamaitaì nei mätou ia òe e te Fatu no teie mau horoà.

R : No Apatoèrau mai, te ua faatupu ora i te mau mea atoà.

A : Te haamaitaì nei mätou ia òe e te Fatu no teie mau horoà.

R : No te Raì mai, te Märamarama, te Pöuri, te Ite, te Paari e te Ua. 

A : Te haamaitaì nei mätou ia òe e te Fatu no teie mau horoà.

R : No te Fenua mai, mätou, ta mätou mäa, to mätou fare, ta mätou mau taihaa e ta mätou räau.

A : Te haamaitaì nei mätou ia òe e te Fatu no teie mau horoà.

R : No te Moana mai, ta mätou ìnaì, ta mätou räau, to mätou püai

A : Te haamaitaì nei mätou ia òe e te Fatu no teie mau horoà.

R : E haere mätou nä nià i te mau èà maitaì e te Fatu, e ora mätou mai te mau taeaè e te mau tuahine tei òaòa i te ôpere i ta òe mau haamaitaìraa e ia aroha mätou i to mätou mau àti i to iòa.

A : Amene

Himene

Fäìraa hara (E tià i nià)

R : I mua i te tïtauraa a Pauro i te Etärëtia no Törinetia, e fäì âmui tätou i ta tätou mau hara.

R : Te Atua maitaì roa, mä te âmui ia Ietu Metia, ua faaî òe ia mätou i te mau horoà no te Parau e no te Ite. I roto i to mätou teòteò, ua faaòhipa mätou i teie mau horoà mä te òre e ìte i te vähi no reira mai rätou. E faaòre mai i ta mätou hara e te Fatu.

A : E faaòre mai i ta mätou hara e te Fatu.

R : Te Atua no te aroha, i roto i te Metia, eita mätou e ère i te hoê noa aè horoà a te Värua. No to mätou huru mamahu aore rä hepohepo i te ôpere i te mau maitaì a tei horoà i te ora i te mau taata atoà e âuahäati ra ia mätou. E faaòre mai i ta mätou hara e te Fatu.

A : E faaòre mai i ta mätou hara e te Fatu.

R : Te Atua no te maitaì, ua tïtau òe ia mätou i roto i te autaeaèraa e ta òe Tamaiti Ietu Metia. No te mea ua ère mätou i te òaòa i te hoêraa i roto i te värua hoê e te fä hoê no te mea te färii noa nei mätou e ia tupu te âmahamaharaa e te peàpeà i roto ia mätou, e faaòre mai i ta mätou hara e te Fatu.

A : E faaòre mai i ta mätou hara e te Fatu.

R : Te Atua maitaì roa, ua faaea tauiòre noa òe i mua i to mätou paruparu. Faaòre mai i ta mätou hara no te paruparu, e to mätou färii-òhie-raa i te mau âmahamaharaa i roto ia mätou. I te aroha o te Värua moà, e faaâpï i to mätou hinaaro rahi e haapäpü i te hoêraa ia òe, ia vetahi e te täatoà o ta òe rahu.

A : Amene.

Himene

Taiòraa i te Parau a te Atua

Faaauraa matamua

Faaauraa âpï

Himene

Faaitoitoraa

Pure Haamaitaìraa, Faahaèhaaraa, Aniraa

Himene

Parau Faaara

Ôroà a te Fatu (Ìritiraa e Ôpaniraa)

Himene

Pure arai

R : Te pure nei mätou no te mau taata atoà e mäuiui nei i te mau mahana atoà no te veve rahi e no te poìa. E faatupu tämau to rätou oraraa päpüòre i te mau âmahamaharaa ; ia faatupu te aroha o te Metia i te parau tià e te hau. Te Atua no te maitaì, a faaroo mai i ta mätou pure.

A : I roto i to òe aroha, a pähono mai e te Atua.

R : Te pure nei mätou no te mau taata atoà e àro ra no te tiàraa o te òhipa haapiiraa i te ao nei. Ia faatupu to rätou ìte mähäòre i te mau tüàtiraa i roto i te mau Ètärëtia e ia haapäpü te faatura i to mätou mau taa-ê-raa. Te Atua no te maitaì, a faaroo mai i ta mätou pure.

A : I roto i to òe aroha, a pähono mai e te Atua.

R : Te pure nei mätou no te mau taata atoà e àro ra no te turaraa e te tiàraa àifäito o te mau vahine e te mau täne. E tauturu ia mätou i te haafaufaaraa i te hohoà o te Atua i nià i te mau vahine atoà e te mau täne atoà. Te haamanaò nei mätou i te faufaa no te àifäitoraa i nià i te mätete o te òhipa, te mau faufaa e te mau täviniraa. E riro hoì mätou ei hoê i roto i te Metia Ietu, e tauturu ia mätou i te färii-hope-raa i te mau horoà a te täatoà, ta te mau täne e ta te mau vahine. Te Atua no te maitaì, a faaroo mai i ta mätou pure.

A : I roto i to òe aroha, a pähono mai ia mätou e te Atua

R : Te pure nei mätou no te feiä âpï tei roohia i te maì e no te mau taata atoà e ìmi ra i te räveà no te haamaitaì i te ea o ta mätou mau tamarii. Te haapaò maitaì nei mätou i ta mätou mau tamarii, e tauturu ia mätou i te färii ia Ietu Metia. Te Atua no te maitaì, a faaroo mai i ta mätou pure.

A : I roto i to òe aroha, a pähono mai ia mätou e te Atua

R : Te pure nei mätou no te mau vahine atoà e amo ra i te mau tamarii e no to rätou tiàraa metua vahine. Tauturu ia mätou i te araraa i nià i teie mau metua vahine tei amo i roto i to rätou ôpü, te ora âpï e ta te here i ta rätou mau tamarii e haamanaò ra ia mätou i te here o te Atua tei tähoê ia mätou. Te Atua no te maitaì, a faaroo mai i ta mätou pure.

A : I roto i to òe aroha, a pähono mai ia mätou e te Atua

R : Te pure nei mätou i te mau taata atoà e àro ra i te Sida e te tahi atu mau maì. E tauturu ia mätou i te faarooraa i te reo o te feiä tei òre färiihia no te hoê oraraa tura. E rohi anaè no te faatupu i te hoê ao i reira te mau taata atoà e faaturahia ai e e räpaauhia ai, e òre te hoê noa aè e tiàvaruhia. Te Atua no te maitaì, a faaroo mai i ta mätou pure.

A : I roto i to òe aroha, a pähono mai ia mätou e te Atua

R : Te pure nei mätou no te mau täne e te mau vahine e mäuiui nei no te tiàauraa ìno i te rahu e no te mau mea ora atoà e fifi ra. E arataì ia mätou i te faanahoraa i te hoê oraraa maitaì e te maoro ia tià ia mätou ia faahau ia mätou e te rahu. Te Atua no te maitaì, a faaroo mai i ta mätou pure.

A : I roto i to òe aroha, a pähono mai ia mätou e te Atua

R : Te pure nei mätou no te mau taata atoà tei òhipa no te autaeaèraa ôtià òre e te òhiparaa âmui. Te faatupu noa nei mätou i te tapihooraa àifäito e te faaòre noa nei mätou i te tärahu a te mau fenua veve roa, te hinaaro atoà nei mätou i te parau tià. Te Atua no te maitaì, a faaroo mai i ta mätou pure.

A : I roto i to òe aroha, a pähono mai ia mätou e te Atua

R : I roto i to mätou püai i te faatupuraa i teie mau fä, e tauturu ia mätou i te faarooraa i to òe reo e te Fatu e te haere-âmui-raa e tae atu i to òe Hau no reira òe i pure ai e no reira mätou i pure ai i te Pure ta òe i haapii i ta òe mau pipi :

Pure a te Fatu

A : E to mätou Metua i te raì ra … Amene.

Haamaitaìraa

E färii mai i te haamaitaìraa.

E vaiiho te aroha o te Fatu ia arataì ia òutou ia na ra.

E vaiiho te mana o te Fatu ia haapäpü ia òutou i te täviniraa ia na.

E vaiiho te òaòa o te Fatu ia faaî i to òutou värua.

E ia vai noa te haamaitaìraa a te Atua manahope, te Metua, te Tamaiti e te Värua moà i nià ia òutou.

E haere i roto i te Hau. No te here e no te here-atoà-hia mai.

No te färii e no te faaö atoà atu. No te tävini e no te haamähä-atoà-hia mai.

Amene

Faaararaa : (R) : Rautï ; (A) : Amui.

 

TE ÔROÀ A TE FATU

 

Ia haamaitaìhia te Atua tei faaìte mai i to na here e to na aroha nä roto i te mau maitaì o te fenua, to te raì e to te moana.

Ia haamaitaìhia te Atua tei faaìte mai i to na here e to na aroha nä roto i ta na Tamaiti e ta na Parau.

Ia haamaitaìhia te Atua tei hinaaro ia tätou ei nünaa no na.

Ia haamaitaìhia te Atua tei tïtau ia tätou i nià i ta na àiraa mäa.

 

Te nä ô ra te tahi parau i haamau i te ôroà (Mätaio 26, 26-30) :

26. E te àmu ra rätou, ua rave iho ra Ietu i te faraoa, e oti aè ra i te haamaitaì i te Atua, vavahi iho ra, tuu atu ra i te mau pipi ra, nä ô atu ra : A rave, a àmu ; o taù tino teie.

27. Ua rave iho ra hoì o ia i te âuà, haamaitaì atu ra i te Atua, tuu atu ra ia rätou ra, nä ô atu ra : A inu òutou atoà ; 28. o to ù ia toto, e toto no te faaauraa âpï, i haamaniihia no te taata e rave rahi ia matara te hara. 29. E faaìte atu vau ia òutou, Teie au a òre a inu faahou i to roto i te vine, e tae noa atu i te mahana e inu ai au e òutou atoà i te uaina âpï i te Hau o taù Metua ra.

 

 

Te faaìte ra teie parau, tei te taime tämäaraa te Fatu e te mau pipi a faatià ai te Fatu i ta na ôroà. Te mäa e vai ra, te faraoa e te uaina.

 

Te mau òhipa ta te Fatu i rave : Ua rave i te faraoa, ua haamaitaì ite Atua, ua vavahi i te faraoa, e ua tuu i te mau pipi. Ua rave i te âuà, ua haamaitaì i te Atua, e ua tuu i te mau pipi.

 

Te mau parau ta te Fatu i parau : A rave, a àmu ; o taù tino teie.

A inu òutou atoà ; o to ù ia toto, e toto no te faaauraa âpï, i haamaniihia no te taata e rave rahi ia matara te hara.

 

Te ôroà, to te taata haamaitaìraa e to na faahanahanaraa i te Atua no te mau maitaì ta te fenua e faaìte noa ra.

 

Te faraoa e te uaina, no roto mai i te hotu o te fenua, e täpaò no te Here e te Aroha o te Atua.

 

Ietu Metia, te Tamaiti a te Atua, te Parau a te Atua i riro mai ei taata ta te Atua i tono mai no te faaìte i te rahi o to na here e to na aroha.

 

Eere teie i te färiiraa mäa noa e te färiiraa inu noa, te färii atoà ra tätou i te mau parau ta to tätou Fatu i parau e te mau òhipa ta na i rave no te faaìte i te rahi o te Here e te Aroha o te Atua. Te Ôroà a te Fatu, e ôroà no te Aroha e te Here.

 

E rave te mäa e parau :

Te nä ô ra te Fatu : A rave, a àmu ; o taù tino teie.

 

E rave i te inu e parau :

A inu òutou atoà ; o to ù ia toto, e toto no te faaauraa âpï, i haamaniihia no te taata e rave rahi ia matara te hara.

 

E te mau taeaè e te mau tuahine

A haere mai e färii i te Here e te Aroha o te Atua, ia î tätou i te Here e te Aroha o te Atua.

 

Ia hope te ôpereraa mäa e te inu, e pure :

Ia haamaitaìhia òe e te Atua te tumu o te ora e te maitaì ta mätou e fänaò noa nei.

 

E faarahi mai i to mätou here ia òe.

E faarahi mai i to mätou here i ta òe Parau.

E faarahi mai i to mätou here i ta òe faufaa.

E faarahi mai i to mätou here i te taata. Amene.

 

Himene hopeà

 

Pure a te Fatu

Haamaitaìraa

Te Atua tei here ia tätou nä roto i ta na Rahu, tei here ia tätou nä roto i ta na Tamaiti e tei here ia tätou nä roto i ta na Parau, na na e haamaitaì ia tätou. Amene.

 

 

 

 

Partager cet article

Repost 0
Published by Mapuanga terai - dans Aòraa
commenter cet article

commentaires

Présentation

  • : Le blog de Mapuanga terai
  • Le blog de Mapuanga terai
  • : E parau no te faaìte i te mau tïtauraa e hinaarohia ra i te taata ia noaa i te tiàturiraa i te Atua te Vai Nei Au O vau e Vai nei. Te mau manaò i päpaìhia no te turaì ia i te mau feruri ia tià i te taatoàraa i horoà i te faufaa e vai i roto i te reira e te reira, no te mea te vai nei te turämaraa no te tautururaa i te mau faanahoraa e au no te faaaàno te parau.
  • Contact

Recherche

Liens