Overblog Suivre ce blog
Editer l'article Administration Créer mon blog
10 août 2013 6 10 /08 /août /2013 06:27

Tapati 22 no Tetepa 2013

Evaneria  a Ruta 16 : 1 – 13.

                        Te tiààu haapaò-  òre.

                        Te mauruuru òre o te fatu.

                        Te raveà tià òre a te tiààu.

                        Te Atua e o Mamona.

 

            Ei manaò matamua.

Eita i te mea òhie ia tuatapapa i teie taiòraa, no te hiòraa i te tahi auraa. I te Mau parau  iho- a,  ta Ietu e faatià nei no teie tiààu haapaò – òre. Ia faaroo tätou teie Mau manaò  to Ietu, E teie nei, e parau atu vau ia outou, e faatauà atu outou i te tauà no outou i te taoà haavare nei, e ia  tuua- ê- hia outou ra, ia färiihia outou e rätou i  roto i te fare tahuti òre ra. I teie manaò, te faaitoitohia nei  te taata e tiàturi nei   i te Atua ia rave i teie mau òhipa. Te reira Mau ra nei te  auraa no te parau ta Ietu e faahiti nei. E teie atoà parau i te irava  8 Haamaitai  atu ra te fatu i te raveà a taua tiààu parau  tià  òre ra.

            Mai te mea teie mau te faaitoitoraa, e tuuhia nei i mua i te feia e tiàturi nei i te Atua, te ö nei ia tätou i roto i te tahi faanahoraa, ite- òre – hia  te ùputa no te parau tià e te aroha. Teie huru faanahoraa, eita e itehia to na ànanahiraa, e riro ia teie ao, ei ao tei patuhia i nià i te haavare, e te taviri taata. Tei hia atu ra ia te Evaneria i te vairaa , no te faatupu ra nei i te parau tià, e aore ra i te tià òre.

            Ei tuatapaparaa.

 

            Ia hiò  tätou i te mau òhipa i ravehia  e teie tiààu  haapaò – òre, e aore  ra tià òre, te òhipa matamua ta na i rave, te òre- raa ia e haapaò i te faufaa a to na fatu. Te piti  to na  tiàvaruraahia , ia òre o ia   ia  haapaò faahou i te mau òhipa a to na fatu. Te toru to na titauraa i te feia àmu tarahu a to na fatu, no te faaitiraa. Te mau òhipa  e  ravehia  nei e teie taata, e  parauhia te reira i te faahuru – ê- raa  i te mau parau  papaì. E teie  òhipa  i mua i te ture , e faahapa  ètaèta- roa- hia.  E te tahi ua ère teie taata i te tiàturi a to na fatu òhipa. E  ia taiò maitai  tätou i te mau irava 8 e tae i te irava 12, mai te mea ra te faaitoitohia nei teie òhipa taviri taata, te reira mau anei ra te tumu e vai nei i roto i teie parapore. Eita  roa ia, te manaò  ia ta Ietu e parau nei i te irava 13, o vai te tavinihia te Atua, e aore o Mamona. Ia noaa i te taata i te faaàta tei hia roa o ia i te vairaa, tei te pae anei o te Atua, e aore i te pae o Mamona. Ia ite atoà ra tätou e aita o Ietu  e faahapa nei i te atua o te moni, te titauraa ra a Ietu, ia ite tätou teihea roa te vairaa  te autaeaèraa i roto i te moni, aore ra te parahiraa o te aroha. E parau mau eita te aroha e pee i te moni ia hoo mai, te tuhaa ra a te moni te tapihooraa ia, i te rohirohi o te taata tei faatupuhia na roto i te mau òhipa ta na e faatupu ra. Ua na reira anaè tätou i te hiò te faanahoraa o te moni, te riro ra ia teie faufaa ei taoà i roto i te oraraa o te taata. Te tuu ra ia tätou i te Atua tei aroha i te taata, ei faaora atoà no te feia e faaòhipa nei i te moni ei tauturu i te taata, eiaha ra no te hoo i te taata, e to na varua. Ia tae anaè te faanahoraa o te moni mai teie te huru, i reira o Mamona e üpootià ai i nià i te Atua, e te taata. Ia vai ra te moni ia au i  to na faanahoraa, ei faahoìraa i te taime o te taata rave òhipa, te vai ra ia te moni i nià i to na iho tumu i hamanihia ai o ia e te taata.

            Ei haafatataraa i te auraa.

 

Ia  hiò maitai anaè tätou i te manaò hopeà o Ietu i roto i te parapore, i te irava 13 aore e tavini e tià ia faaroo atu i te fatu piti, e riro o ia i te òre i te au atu i te tahi, e aore ia, e riro i te haapaò atu i te tahi e te faaruè taùe atu i te tahi. O outou nei e òre e tià ia faaroo i te Atua e te Mamona.

Te tahi parau ta Ietu e hinaaro nei e faahiti i ù nei, mauti ra ia te huru o te taata ta taìtahi, te haafaufaa nei O ia te huru o te taata, ia au i ta te Atua hamaniraa. Te hohoà o te taata no te Atua, e hohoà ia no te faatupu  te aroha e te here, te huru o te taata no te Atua ia, e huru ia no te faatupu i te autaeaèraa, e te tiàmaraa o te taata, te aho o te taata, e aho ia no te Atua, no te faatupuraa, i te parau tià, te ìte, te maramarama e te vai atu ra.

 

            O te mea ia i òre i faaòhipahia e teie tiààu parau- tià- òre i te pae matamua o te parapore, i te mau maitai e vai ra i roto ia na, aita ia o ia i rave i te reira. Ua rave ra o ia i te hoê òhipa tei òre e au i to na fatu i tiàvaruhia o ia. O te tià ra ia na ia rave mauti ra ia te piti ia o te huru ta na i faaòhipa.

 

            Ia hiò ra tätou i roto atu i te tahi ìmiraa i te auraa, e faanaho ia tätou mai teie te huru, e taata teie e piti to na pae, mai te moni  ra.  Te tuhuà  matamua o to na huru o te haapaò òre ia, e te tahi pae, te taviri taata ia, e te parau nei te Fatu i teie huru taata, e paari rahi to te Mau tamarii o teie nei ao, e te maramarama. To na auraa ra, ua haapaò noa teie taata ia na iho ia maitai o ia i nià i te tua o to na fatu, eiaha ra to na fatu ia faufaahia ia na. E te vai atu ra te tahi atu Mau tuatapaparaa no te auraa o teie taiòraa. Eiaha ra tätou ia manaò e, te haapii mai nei teie taiòraa i te taviri taata.

 

 

                                                                                                                      Terai or.

Partager cet article

Repost 0
Published by Mapuanga terai - dans Aòraa
commenter cet article

commentaires

Présentation

  • : Le blog de Mapuanga terai
  • Le blog de Mapuanga terai
  • : E parau no te faaìte i te mau tïtauraa e hinaarohia ra i te taata ia noaa i te tiàturiraa i te Atua te Vai Nei Au O vau e Vai nei. Te mau manaò i päpaìhia no te turaì ia i te mau feruri ia tià i te taatoàraa i horoà i te faufaa e vai i roto i te reira e te reira, no te mea te vai nei te turämaraa no te tautururaa i te mau faanahoraa e au no te faaaàno te parau.
  • Contact

Recherche

Liens