Overblog Suivre ce blog
Editer l'article Administration Créer mon blog
9 novembre 2016 3 09 /11 /novembre /2016 00:00

Tapati 13 no Novema  2016

Te mahana

Taramo 98

Marati 3,19-20

Ruta èv. 21,5-19

2 Tetaronia 3,7-12

Mät 24.1-2; Mär 13.1-2

Te mau täpaò faaaara i te anoraa o te hiero

5 Te paraparau ra te tahi pae i te hiero i te ùnaùna i te òfaì maitataì e te taoà moà, ua parau atu ra o ia : 6 Teie nei mau mea ta òutou e hiò nei, te fätata mai ra te tau e òre e vaiihohia ai te tahi òfaì nià iho i te tahi, e òre e toe ai i te hurihia i raro.

Te mau täpaò faaara i te tau àehuehu

Mät 24.3-8; Mär 13.3-8

7 Ua ui mai ra rätou ia na, nä ô mai ra : E te Òrometua e, a fea ia mau mea e tupu ai ? E e aha te täpaò e ìte ai e, ua fätata i te tupu ? 8 Ua parau atu ra o ia : E ara, eiaha òutou ia vare. E rave rahi hoì të haere mai mä to ù nei iòa, i te nä ô-anaè-raa e : «O vau te Metia !», e : «Teie iho taua tau ra !» E i teie nei, eiaha òutou e pee atu ia rätou. 9 E ia faaroo òutou i te roo tamaì e te àueue, eiaha e mataù ; e nä mua hoì te reira i te tupu e tià ai. Aita rä i fätata te hopeà i reira. 10 Ua parau atu ra o ia ia rätou : E tià mai te tahi fenua e àro i te tahi fenua, e te tahi pätireia e àro i te tahi pätireia ; 11 e te àueue rahi i te fenua i terä vähi, i terä vähi, i te oè hoì, e te maì rahi, e te mea mehameha, e te temeio rahi i te ìtearaa i nià i te raì.

Te hämani-ìno-raa ei täpaò päpü

Mät 10.17-22; Mär 13.9-12

12 O òutou na rä të haruhia mai na, e e hämani-ìno-hia, i te tuuraa atu ia òutou i te mau tunato ra, e i roto i te täpeàraa, e e aratöhia i mua i te aro o te hui arii, e te mau tävana, no to ù nei iòa. 13 E e riro te reira ei faaìteraa parau na òutou. 14 E tenä na, e ôpua mäite òutou, e eiaha roa e nä mua i te ìmi i te parau ei parauraa atu : 15 na ù hoì e höroà atu i te parau na òutou e te paari, eita roa e tià i to òutou mau ènemi atoà ia faaòre mai, e ia pätoì mai. 16 E haavarehia rä òutou e to òutou mau metua, e te mau taeaè, e to òutou iho fëtii, e to òutou mau tauà iho ; e e pohe te tahi pae o òutou na ia rätou.

Mät 24.9-13; Mär 13.13

17 E e vähia mai òutou e te taata atoà i to ù nei iòa. 18 Eita roa rä te hoê io rouru o to òutou na upoo e moè ; 19 e ora rä òutou i te mau tämau mäite.

            E tià ia parauhia i roto  i na taiòraa e maha nei, te tahi manaò tumu e itehia, TE MAHANA O TE ATUA, e to na mata. Na teie na tumu parau e faaìte ia tätou e, tei pihaiiho noa te Atua ia tätou, ei haapapuraa e, te vai tamau noa nei O ia i roto i te ora. E taua ora ra, to na ia mahana, e to na mata, tei òre i faarue ia tätou.

 

            Ta mahana o te Atua, o te Mau taata atoà ia, te feia parau tià, e te feia parau tià òre tei titauhia ia tatarahapa. Aita O ia e faatea te reira Mau maitai ta na e horoà nei, a tae roa ai i te mahana haavaraa. I reira e faataahia ai te parau tià i te parau tià òre, ia tae i teie mahana, e itehia ai te Mau tamarii no te pupu taata o te Atua, o tei òre i tano i te mata o te Atua ra, e òre roa e tià i mua i to na aro . E hoparahia ia i rapae i te vahi auauraa niho.

 

            Te mata o te Atua, e tano noa ia te reira i nià i te feia parau tià, no te mea tei roto i ta na hiòraa e tupu ai te tauturu, tei faatupu i to na aroha, ma te tiàturi. I to na Mau tavini, no te faaìte i to na Mau hinaaro ma te ora. Ia tupu anaè mai teie te huru, eita te òhipa e teimaha i te mea o te Atua tera, e hiòpoà ra to na Mau tavini. Oia ia te parau no aòraa, na teie òhipa e faaitoito i te Mau tavini o te Atua ia parahi tamau i roto i te faaroo ia òre ia àueue. Ma te ara ra i te Mau òhipa tià òre atoà e tupu na roto i te Mau faahemaraa rau atoà e ìno ai, e aore ra vahiahia ai.

 

            Ta Ietu ia e faaara nei i ta na Mau pîpî, e ora ra outou i te Mau tamau maite, tei faahitihia i roto i te evaneria a Ruta i te pene 21 i te irava 19. Oia hoì teie ora tei roto ia i te taviniraa, e te faaìteraa i te parau tià. O teie ia ta te Evaneria a Ruta e faaìte nei i te pene 21 i te irava 5 e tae i te irava 19.

 

            Ei ta tuhaaraa i te pene parau.

 

            E tià ia parauhia e toru tuhaa e vai nei i roto i teie taiòraa.

 

1)      ir.5 e tae i te ir.7                     Te ùnaùna o te hiero e te tohu a Ietu.

 

2)      ir.8 e tae i te ir 13                   E ara.

 

3)   ir.14 e tae i te ir.19                 E ora ia Mau maite.

 

            Ei tuatapaparaa.

O ta Ietu ia e faaara nei i ta na Mau pîpî, i te ùnaùna o teie hiero ta rätou e ìte nei. E faaìte ia i te òhipa i ravehia e te Mau taata i roto i te tau tei orahia. E nehenehe Mau te hiero i patuhia e te hinaaro o te taata. E tià ia parauhia te faahiahia nei te Mau pîpî i teie òhipa. Ma te ìte òre ra e, e aha te òhipa e tupu ra i roto i teie fare. Ta rätou e ìte nei e Mau taoà moà, e Mau òfaì maitataì, ua Mau noa ta rätou hiòraa i nià i te nehenehe, eiaha ra i nià i te òhipa e tupu ra. E faaìte o Ietu eita teie Mau òfaì e vai faahou i nià i te tahi e te tahi, e hurihia i raro, e aha te tapaò, mauti ra ia, e ara, te vai ra te tahi e haere mai e  parau ia mätou e, o vai te Metia, eiaha e pee atu, e faaroo outou i te roo tamai, te àueueraa fenua, eiaha ra e mataù. E na mua teie Mau òhipa i te tupu, eita ra te reira i te hopeà o teie ao. E tià mai te tahi fenua e àro te tahi fenua, te tahi patireia e àro i te tahi patireia. E àueue te fenua, te oè e te maì rahi. E haavarehia te feia parau tià, e tuuhia i roto i te fare tapeàraa, ma te aratohia i mua i te Mau mana o te ao nei i te iòa o Ietu. Ia tupu teie Mau òhipa ia riro ra ia te reira ei faaìteraa i te parau Mau na te Mau tamarii a te Atua. Tei reira  na Ietu ia e horoà mai te parau ia rätou ia faaìte. Ia òre ia fati i raro aè te faanahoraa a te enemi, mauti ra ia o te haavare. E pohe roa te tahi pae i te faaìno i te iòa o Ietu Metia. Ia tupu anaè mai teie te huru e òre roa te hoê ìò roru  o teie Mau taata para tià e moèhia e te Atua. E ora ra rätou ia Mau maite i te tiàturiraa i te Atua. I te mea tei nià te mata o te Atua i ta na Mau tamarii, tei òre i àueue te faaroo, i roto i te Mau òhipa atoà e tupu nei. Ei faaturoriraa i te feruriraa o te Mau taata atoà e o nei i roto i te faanahoraa a te Atua.

 

            Ei parau no te taiòraa.

 

            Na Evaneria hiò àmui, te tuàti nei ia rätou ei faaiteraa i te hopeàraa no te oraraa o Ietu i te fenua nei. Ma te tuu atoà  i te huru no te tupuraa te hopeà no teie nei ao. Teie hohoà, tei àmui i te òhipa e tupu i nià ia Ierutarema ei faaìteraa ia i te haavaraa a te Atua i nià i te Mau òhipa atoà, tei rahuhia, e tei faatiàhia e te taata. Oia hoì, eita na te ìno e faaoti te parau no te hopeàraa o teie nei ao. Te parau ia ta Ietu e faahiti nei i te irava 19, E ORA RA OUTOU I TE MAU TAMAU MAITE. To tätou teie puai e te feia faaroo, e vavahi anei te Atua ta na i here, ta na i faatavana i nià- iho. Aita vau e tiàturi nei e na reira- hia teie ao nehenehe, tei niuhia e te Atua, na roto i to na faatiàrepuraa i to na Varua i nià i te iriatai. E faaiteraa teie, te vai noa nei te aroha o te Atua i nià ia tätou. Ia ù nei te tiàturi nei au i teie na parau a Ietu i te irava 14 e te 15, E TENA NA, E ÒPUA MAITE OUTOU, E EIAHA ROA E NA MUA I TE ÌMI I TE PARAU EI PARAURAA ATU NA Ù HOI E HOROÀ ATU I TE PARAU NA OUTOU E TE PAARI, AITA ROA E TIÀ I TO OUTOU MAU ENEMI ATOÀ IA FAAÒRE MAI E IA PATOÌ MAI.

Oia hoì te ani mai nei o Ietu ia ù ia àro, i te àroraa ei faaìteraa e, eita na te àueueraa fenua, te tiruviraa, te tamaìraa, e te Mau maì rau, e faaoti te parau no te hopeàraa o teie ao. Ia rave au i teie òhipa te haapapu nei o Ietu, ia au i te irava 18, EITA ROA RA TE HOÊ ÌÒ ROURU O TO OUTOU UPOO E MOÈ. To na auraa ra, e ora tätou ia tamau maite tätou i to tätou faaroo eiaha ia àueue. Àueue noa atu te fenua, aita ta tätou e raveà, eiaha ra te taata ia àueue, i reira e huehue ai.

Ia ù i manaò te parau no te hopeàraa o teie ao, eita e tupu mai ta Ruta e faatià ra. No te aha ? I te mea na te Atua iho i parau e, EITA VAU E TIRUVI FAAHOU I TE FENUA, e teie parau ta Ietu i te irava 39 no te pene 6 i papaìhia e Ioane, TEIE HOÌ TO TE METUA TEI TONO MAI IA Ù NEI HINAARO, IA ÒRE ROA VAU IA ÈRE I TE HOÊ I TA NA I HOROÀ MAI RA, IA FAATIÀ-PAATOÀ-HIA E AU IA TAE I TE MAHANA HOPEÀ RA.

Oia hoì, eita tei pohe te parau hopeà o teie nei ao, tei te ORA MURE ÒRE ra. To na auraa ra, aita e àueueraa fenua, aita e tamaìraa, aita e maìraa, aita e vavahiraa fare faahou. No te mea te faatià nei te Atua i to na mahana. I reira  te Atua e tià ai i nià i to na parahiraa no te haava i teie nei ao. Ta Tetaria ia e faaìte nei i te pene 2 no te irava 13, E MAMU NOA, E TE TAATA ATOÀ E, I TE ARO O IEHOVA E, UA TIÀ HOÌ  O IA I NIÀ I TO NA PARAHIRAA MOÀ.

            O teie to ù TIAITURURAA no te hopeà o teie ao, na ORA e haava i te taata, eita ra na te pohe, ia maitai te ORA.

            Te nahea  nei ia ta outou hiòraa ?

E aha teie e ìtehia nei i roto i te heheuraa, ta Ietu ia pahonoraa i nià  i na uiraa e piti.

1) Àfea e tupu ai ?      Ia parau te taata e o vau te Metia .

                                                           Ia faaroo te roo tamaì

                                                           Ia àro te fenua e te fenua

                                                           Ia àro te patireia e te patireia

                                                           Ia aratohia te feia parau tià i mua i te mana o te ao.

                                                           Ia tupu te haavareraa te tahi i te tahi

                                               EITA RA IA I TE HOPEÀ O TEIE NEI AO.

2) E aha te tapaò        Ia hurihia te hiero i raro.

                                                           Ia àueue te fenua

                                                           Ia oèhia te fenua

                                                           Ia maìhia.

                                               EITA RA IA I TE HOPEÀ O TEIE NEI AO.

 

Te poroìraa a Ietu.

 

            Ta outou e hiò na, e hurihia i raro, e ara ra eita i te hopeà, te àroraa, eiaha e mehameha, tei haruhia, e riro ei faaìteraa, tei òpuahia, e òre roa te enemi e tià, tei haavarehia, i to ù ra iòa, e òre te ìò rouru e moè, e ora ia Mau maite.

 

Ei uiraa.

 

            E aha o Ietu i faaìte ai mai teie te huru ?

 

Ei pahonoraa.

                        1) E ora ra outou i te Mau tamau maite. Ir 19.

                        2) Ia noaa te tiaitururaa o te taata i te Atua.

 

            Oia Mau, e toru vavahiraahia te hiero o Ierutarema. Tei faatià faahouhia e Toromona, te piti na Terupapera, e te toru na Herota nui, e i te matahiti 70 i muri mai i te tiàfaahouraa o te Metia e vavahi faahouhia teie hiero. Te Mau tapaò ia ta Ietu i faatià, e ia tupu anaè teie Mau mea, te ora tei roto i te tiaitururaa i te Atua, te Mau tamau maiteraa i te faaroo.

 

 Terai or. Faatura.

 

 

Partager cet article

Repost 0
Published by Mapuanga terai - dans Aòraa
commenter cet article

commentaires

Présentation

  • : Le blog de Mapuanga terai
  • Le blog de Mapuanga terai
  • : E parau no te faaìte i te mau tïtauraa e hinaarohia ra i te taata ia noaa i te tiàturiraa i te Atua te Vai Nei Au O vau e Vai nei. Te mau manaò i päpaìhia no te turaì ia i te mau feruri ia tià i te taatoàraa i horoà i te faufaa e vai i roto i te reira e te reira, no te mea te vai nei te turämaraa no te tautururaa i te mau faanahoraa e au no te faaaàno te parau.
  • Contact

Recherche

Liens